MOLINS DE REI     Les primeres dades fiables de la vila corresponen al 1188, quan Alfons II d’Aragó i comte de Barcelona confia la construcció d’uns molins a un tal Joan dit dels molins. Una vegada construïts, i per decisió reial, els molins queden sota la responsabilitat de Bernat el ferrer. Una de les condicions que se li imposa és que ha de viure i tenir cura de l’edifici de nova construcció. Així se sembra la llavor d’un nou municipi que fins al segle xv va alternar la dependència reial amb etapes de dependència senyorial.

L’any 1430, el rei Alfons el Magnànim cedeix la vila a Galceran de Requesens, que la converteix en baronia i hi fa construir un palau on la família passarà llargues temporades. Cap a finals del segle xv, la família Requesens emparenta amb la noblesa castellana i es distancia de la vila. A la meitat d’aquest mateix segle, la baronia ja havia cedit competències als seus habitants autoritzant l’obertura d’establiments, alhora que arrendava els molins i tots aquells serveis que fins llavors controlaven directament, com la carnisseria.

Més endavant, amb la construcció del pont de Carles III, entre el 1763 i 1767, Molins de Rei guanya importància estratègica i un cert protagonisme en ser parada obligada en el transport entre Madrid i Barcelona. El desenvolupament industrial català de finals del xix també es va fer notar modestament a Molins de Rei. El 1890, amb una població de 2.935 habitants, hi havia 52 comerços i 12 indústries. La branca més important d’aquesta indústria era el tèxtil.

El creixement demogràfic registrat en la primera meitat de segle xx, que va generar la formació de barris, no es va tornar a produir fins després de la Guerra Civil. La ubicació de fortes onades migratòries a zones de nova construcció crea una nova estructura urbana configurada per la suma de barris.   PÀGINA PRINCIPAL  *  DADES GENERALS  BREU HISTÒRIA  *  LLOCS D'INTERÈS CULTURAL  *  EMPRESES i COMERÇOS  ON MENJAR, ON DORMIR  *  FESTES I CELEBRACIONS