SABADELL
 
 
Poblat de origen ibèric (Arrahona), es va crear a l'época romana al pas de la coneguda Vía Aurelia, desenvolupant funcions de factoria comercial. Principalment la població era agrícola i no va formar-se un nucli estable fins el segle XII (el nom de Sabadell data del 1111).  Sabadell té l'origen en un petit nucli sorgit al voltant de l'antiga capella de Sant Salvador d'Arrahona, que fou consagrada el 1076, situada dins el terme de Castell d'Arrahona, a l'altra banda del Ripoll.

Va ser feu dels Montcada, passant a formar part de la corona al segle XIV, quedant reflexat el seu progres a la constitució dels gremis de pelaires (1559) i de teixidors (1603), aconseguint la seva máxima importancia al arribar els Borbons al tron.

Van donar l'impuls definitiu a l'industria llanera, que va desplaçar a la predominant industria cotonera, l'introducció dels telars mecànics a l'any 1832 i les màquines de vapor a l'any 1838, aixins com la millora de les comunicaciones entre Barcelona-Sabadell i al establiment d'un arancel de lliurecanvisme a l'any 1868. La ciutat es va desenvolupar industrialment, augmentant el proletariat, que desde el segle XIX va formar asociacions obreres (1840). Les ideologies obreres, el republicanisme federal i el catalanisme, va anar creixent al llarg del segle XIX.

Al segle XIX es produí la primera gran embranzida demogràfica seguint el procé de la revolució industrial, i s'arribà als 23.375 habitants al 1.900. L'impuls continuà al segle XX.
L'agricultura -que no ha tingut mai un paper destacat- es troba com més va més en recessió davant l'urbanització i industrialització del sòl. La base econòmica del municipi és l'indùstria, que aporta els dos terços de la renda generada. L'indùstria tèxtil, malgrat un cert estancament, continua essent la més important.

A mitjans dels segle XX, la ciutat començà a creixer a consequència de la massiva inmigració que va acudir per la creixent prosperitat industrial de la comarca, essent la població andalusa, extremenya i murciana la més important. A partir d'aquesta afluència, van neixer els barris obrers que es situen a la periferia de la ciutat i el progressiu apropament a altres ciutats com Terrassa i Sant Quirze del Vallés. Amb Terrassa va formar una mancomunitat que va durar desde l'any 1963 fins al 1993.
 
PÀGINA PRINCIPAL   *   DADES GENERALS
 BREU HISTÒRIA  *  LLOCS D'INTERÈS CULTURAL  *  EMPRESES i COMERÇOS
 ON MENJAR, ON DORMIR  *  FESTES I CELEBRACIONS