La població d'Hostalric sembla que va tenir el seu origen en un hostal documentat des del segle XI al lloc dit ONOTA, al peu de l'anomenat camí de França. La primera referència documental clara d'Hostalric és de 1106 i en ella Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer III de Barcelona.

Les lluites feudals catalanes del final del segle XII van tenir ressó al castell d'Hostalric a causa del rebel temperament del seu senyor, Ponç III de Cabrera.

Amb el temps, els Cabrera van convertir la vila d'Hostalric en la capital administrativa dels extensos territoris del seu vescomtat fins a l'extenció de la senyoria l'any 1836.

Durant la guerra de 1640 les tropes de Felip IV foren obligades a batre's en retirada tan bon punt arribes a Hostalric. I amb el regnat de Carles III, els francesos van tornar a envair Catalunya. Van arribar a Hostalric el 18 de juliol de 1694. Després d'una curta resistència la població i el castell es van rendir. Aquesta zona, però va continuar essent teatre de batalles, i els francesos van abandonar el castell l'any 1695, deixant-lo inutilitzat. L'any 1701 Hostalric veié arribar Felip V, que acabava d'ésser nomenat rei.

Uns anys més tard esclatà la Guerra de Succesió, un cop conquerida la vila per les tropes felipistes, aquest rei ordenà la reconstrucció de les muralles. Durant la guerra de la Independència, la vila fou saquejada i incendiada el 7 de novembre de 1809 per les tropes del general Augerau, les quals, mesos més tard, posaren setge al castell.

El 13 de desembre de 1963 tot el poble va ser declarat Monument Hostòric Nacional. L'any 1967 van començar els treballs de restauració de la fortalesa. En l'actualitat estan en restauració la muralla nord i la torre dels Frares.