Les plagues, les malalties i les guerres van afectar el terme des de mitjans del segle XVII fins la meitat del segle XVIII, que no la deixaren créixer ni refer-se.

A finals del segle XVIII la vila comença a remontar la seva economia amb el cultiu de cereals, però això durà fins els inicics del segle XIX amb la Guerra del Francès i la I Guerra Carlista.

Amb la construcció del Canal d'Urgell que ja regava Linyola cap a l'any 1864, augmenta el nombre d'habitants i s'aconsegueix conrear tot el territori amb el conseqüent enderrocament de les muralles per tal de poder establir-se més enllà.