Les primeres dades que es coneixen de la vila es remonten al neolític mitjà i recent, sobre el 4300 al 2500 a.c., a la zona de Sant Jaume i al Puig Guardial. Posterior descobriments de restes arqueològics demostren la següents civilitzacions prehistòriques a la zona, com per exemple, els ausetans, entre el 1200 i el 650 a.c.

L'època romana es evident durant el s.II a.c. fet que repercutirà en un desenvolupament de la societat osonenca i en concret de Manlleu on es conserven troballes al mas Madiroles, al Fugurull... però no serà fins el s.X quan es tornen a tenir notícies de la població, un nucli que es va instal.lar al voltant de l'església de Santa Maria, en el Dalt Vila.

Durant els s.XI i XII el sistema feudal propicià nombrosos assentaments de castells, com el d'Orís-Manlleu, però va desaparèixer i no en queden restes en l'actualitat. Es construiren les esglésies de Vila-setrú i Sant Julià de Vilamirosa i es reformà la de Santa Maria. Des del s.XII el priorat de Manlleu es va significar notablement pel seu patrimoni.

Al s.XIII Manlleu tenia unes muralles amb alguns carrers i places, com la plaça Quintana on es feia ja el mercat setmanal sobre el 1308. També existien massos, quadres i domus encerclant l'església. Durant els s.XIV i XV la pesta negra, les epidèmies i les guerres van minvar la població fins a límits insospitats. La recuperació fou lenta però gràcies a la manufacturació de la llana es va refer amb èxit. Les primeres cases es construiren seguint la traça d'antics camins, com el carrer Torelló.

El s.XVI, davant la decadència del monestir de Manlleu, es va iniciar la reparació mentre que el priorat va passar a dependre del convent dels dominics de Tremp fins el s.XIX. Durant el següent segle, Manlleu va continuar creixent però amb el neguit de les guerres i el bandolerisme, propi de l'època. Durant la guerra de Successió, l'any 1702, Manlleu es va veure implicada degut al recolzament de la població a Felip V i finalitzada la guerra, en premi, el monarca li va concedir a la vila el títol de Fidelíssima. Es durant aquest segle, el XVIII, quan la vila creix inexorablement i es formà el primer eixample a la zona de Baix Vila. Es construeix una nova església, d'estil barroc.

Durant el s.XIX es va iniciar la industrialització amb especialització en els teixits de cotó i s'aprofità el riu Ter com a font d'energia. La primera fàbrica fou la de Domènec Feyner l'any 829 però va ser arrassada per un incendi el 1839. Però creixen les colònies poblacionals i la inmigració es fa palesa a la vila, es creen noves vies de comunicació, es fa arribar el tren l'any 1870, la fàbrica de Gas el 1860 que s'aplicà a l'enllumenat de fàbriques i llars fou una de les primeres de l'estat espanyol.

El s.XX comença amb la crisi tèxtil deguda a la pèrdua de les colònies espanyoles però l'electrificació i nous sectors com el metalúrgic, l'alimentari i la maquinària fan créixer espectacularment la vida econòmica i social del poble. S'edifica l'Hospital de Sant Jaume el 1913. Però arribà la Guerra Civil i les destroces materials i humanes són evidents, s'enderrocà el temple barroc i els franquistes prenen la vila.

L'aigüat de 1940 va complicar encara més la recuperació, fins el 1957 quan Manlleu inicià un espectacular creixement, en part per l'onada de immigrants que en quinze anys multiplica per dos el cens poblacional. En l'actualitat Manlleu presumeix de ser una vila vital i amb suficients inquietuds per avançar en concordància amb el seu temps...