Les primeres notícies daten de les troballes arqueològiques: restes d'estris del paleolític inferior, un poblat neolític, puntes de sílex, ceràmiques, destrals de pedra, sepulcres de fosa, sitges i molins íbers, una vil.la romana... Malgrat tot, el Reus actual és una població d'estricte origen medieval. Reus va néixer al segle XII, en el procés de repoblació franca de la Catalunya Nova. Sobre l'any 1180 els dos senyors feudals que aleshores tenia Reus -el cambrer i el castlà- li concediren les cartes de població, i des del segle XIV la rosa és el símbol heràldic de la ciutat.

Al segle XIV es va construir la muralla, fortificada, que tenia 28 torres emmerletades, i només es podia traspassar per accedir a l'interior de la vila per tres portals, que es tancaven a la nit.

Una comunitat de frares franciscans fou la primera a construir un convent a Reus, al segle XVl, a l'actual carrer de Misericòrdia. Durant una epidèmia de pesta que assolava el terme el 1592, la Mare de Déu s'aparegué a una pastoreta, i perquè tothom cregués la nena, li va fer sortir una rosa a la galta. Gràcies a aquesta aparició miraculosa, hom explicava que Reus se salvà de la pesta. Durant els anys de la Guerra de Successió (1705-1714), la ciutat i la majoria de reusencs, van ser fidels a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria. En recompensa, el 1712 Reus va rebre el privilegi de ciutat, amb el títol d'"Imperial Atenta". Després de la derrota dels catalans, l'11 de Setembre de 1714, les àligues de ferro forjat dels arcs de molts balcons antics representaven una mostra de fidelitat ideològica reusenca a la nissaga austracista.

Ja en el segle XVIII es va enderrocar la muralla, s'einxamplà la zona urbanitzada, es construïren fonts públiques, es renovaren i milloraren els vells edificis i s'enderroquen els casals romànics, gòtics o renaixentistes per donar pas a les noves construccions del segle XVIII, Era l'edat d'or de la ciutat. Es va iniciar el projecte de construir un canal navegable de Reus a Salou, en el qual es començà a treballar el 1805, però que la Guerra del Francès (1808-1814) va paralitzar tot just acabat de començar.

Es va millorar la infraestructura urbana, s'inauguraren carreteres, la xarxa de ferrocarrils, els serveis regulars de transports de viatgers, i es fundaren el Gas Reusense (1854), amb l'enllumenat públic, el Banc de Reus (1862), amb un bell edifici al raval de Santa Anna, o l'Electra Reusense (1897), i es va celebrar, el 1869, el primer matrimoni civil de tot el país. També Reus rebé honors polítics: el 1843, a causa de l'alçament del general Prim, la reina espanyola Isabel II li concedí el títol de "Ciutat Esforçada".

Després de la Guerra Civil (1936-1939), s'enderrocava bona part del seu patrimoni arquitectònic que era substituït per construccions estàndard, però experimentà a partir del 1960 un progressiu i desordenat creixement a causa de la nombrosa arribada d'immigrants provinent de les comarques de l'entorn i principalment d'altres zones de l'Estat Espanyol, sobretot jornalers del sud, aconseguint, en l'actualitat, la consolidació de Reus com a centre de serveis i com a ciutat universitària i firal .