L'any 1285 el territori és a mans dels senyors de Santes Creus, abans de morir el rei Pere II el Gran va donar al Monestir tots els drets que tenia sobre la vila.

Sota aquest domini Sarral va aconseguir privilegis com per exemple poder utilitzar com a escut propi el de Catalunya, que encara avui conserva.

L'any 1464 la vila fou incendiada i destruïda per l'exèrcit de Joan II, degut a la lleialtat de la població cap a la Generalitat durant la Guerra contra Joan II.

També en la Guerra dels Segadors, Sarral estigué en contra de Castella que en derrotar als catalans a l'assetjada de Cambrils, va incendiar i destrossar la vila cap al 1647.

En consideració per la seva fidelitat a la Corona la vila es cedida al marquès de Morata pel rei Felip IV, que en tinguè la propietat fins al 1800, en que morí l'ultim descendent de la família sense deixar successió.

Després d'un plet entre sis possibles successors, al 1828 la vila es va adjudicar al Comte de la Figueira de Portugal.

Per últim assenyalar que pels voltants de 1917 començà de nou l'explotació de les pedres d'alabastre sota la direcció de Francesc Maurici Roud i Victor Arcangioli.