Les primeres dades fiables de poblament a la zona corresponen al Paleolític Inferior i al Neolític, amb troballes de restes arqueològics, però l'origen de la vila es de l'alta Edat Mitjana i ja en l'any 917 apareix el topònim Riudebitlles com a Rio de Birlas en referència a l'església de Santa Maria i Sant Pere.

L'any 1187 Pere Guinau, prior d'aquest petit cenobi, va signar una concòrdia amb el rei Alfons I el Cast per la que el Monestir obtenia determinats drets sobre el terme del castell de Cabrera. Al s.XIV, la comunitat de Riudebitlles, regida per un prior, tenia cinc monjos i algun sacerdot.

En el primer dels fogatges del rei Pere III, l'any 1359, es consigna Sant Pere de Riudebirles del Cardenal de Sant Pere amb 59 focs. Al segon fogatge, es diu que Sant Pere de Riudebirles és del prior d'aquest lloc i que compta amb 72 focs. L'any 1428 va passar a mans de l'abadia de la Mare de Déu de Montserrat.

La pesta bobònica de l'any 1652 va fer estralls entre la població i durant la darrera part del segle, la vila va patir la crisis general que afectava tot el territori. L'any 1687, la plaga de la llagosta i, com no, la guerra amb els francesos.

A partir de mitjans del s.XVIII Sant Pere va enregistrar un gran creixement demogràfic degut al desenvolupament de la indústria paperera. La Guerra del Francès també va afectar i el 1835 la jurisdicció passa a mans del Bisbat de Barcelona. Durant la Primera Guerra Carlina, els facciosos van establir un lloc de defensa al poble.

Ja en el segle XX i malgrat la recesió de la Guerra Civil, la vila va anar recuperant lentament la seva estabilitat i afronta el nou segle amb la màxima inquietud i optimisme.