Les primeres dades que es coneixen de restes de població es remonten a 80.000 anys enrere, però cal registrar la vila com a tal a partir dels segles X i XI, després dels combats entre sarraïns i cristians quan des del castell de Mediona va baixar un contingent d'habitants que es van instal.lar a la vall del riu.

Es va establir un priorat que depenia del Monestir de Santa Maria de Ripoll, eren els temps del vassallatge, quan els pobladors pagaven alts impostos tant al priorat com als senyors dels comtats. Aquesta tònica va ser llarga, fins el segle XIX, quan fou abolit el sistema feudal i, poc a poc, els pagesos van anar adquirint les propietats essent part molt important pel desenvolupament econòmic i social de la vila.

Enmig de tot això, la Guerra de Secessió va ser fatal per Sant Quintí. Les tropes felipistes van saquejar la població, van cremar les cases i van matar als seus habitants. Això succeia el gener de 1714.

Una intensa activitat agrícola i industrial, com els molins paperes o les fàbriques tèxtils, van anar aportant prosperitat a la comarca però això es va interrompre amb l'arribada de la fil.loxera, a finals del s.XIX, que va destruir nombroses vinyes provocant un èxode massiu a d'altres llocs.

Avui, Sant Quintí de Mediona viu una epoca d'estabilitat econòmica i social, des dels anys 60, amb la massificació de l'estiueig, ha anat creixent a mesura que el turisme avançava. Malgrat tot, el patrimoni cultural existent és molt important com per oblidar-ho, i el seu manteniment ha de ser feina prioritària en el proper mil.leni.