Diverses troballes romanes indiquen la presència de pobladors en aquella època. Durant la dominació sarraïna es mantingué la població.

L'any 1056, el castell de Tàrrega va ser conquerit pel compte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Va ser poblat, reconstruït i disposaba d'un petit exèrcit. El castell era un punt avançat enfront dels territoris sarraïns.
Tàrrega participà amb Jaume I en la conquesta de les Balears i el repoblament del País Valencià, i aquest rei concedí en 1241 "Estatuts i Costums" per regular jurídicament la població i crear un govern municipal. La vila medieval va formar-se al voltant del castell en la vessant del riu.

Un període a destacar va ser el regnat de Carles I; les aportacions econòmiques de Tàrrega a la corona van ser compensades amb diversos privilegis: vinculació perpètua amb la corona, concessió d'escut amb àguila imperial, mercat anual...

La Guerra dels Segadors (1649-52) va afectar molt negativament la població, ja que, en ser lloc de pas tant de l'exèrcit francès com del castellà, va sofrir importants minves i destruccions.

En la segona meitat del segle XVIII, augmentà la població i l'activitat econòmica, però aquest període tranquil va ser truncat per la Guerra del Francès i les guerres carlines.

En la segona meitat del segle XIX, Tàrrega es consolidà com a centre comercial, es va inauguarà el Canal d'Urgell, va arribar el ferrocarril i es va iniciar un llarg període d'impuls econòmic i cultural.