La vila es documenta al s.XI com a "Vila Amati". Malgrat tot, abans hi va haver assentaments ibèrics i romans. El 1467 el príncep Ferran d'Aragó, més tard rei Catòlic pel seu matrimoni amb Isabel de Castella, es va refugiar en una casa del centre del poble, després de ser vençut en la batalla de Viladamat.

El 1640 la vila va ser destruïda per les tropes borbòniques com a venjança contra el cap de les milícies de la Generalitat, Josep de Margarit i Biure, senyor del palau Borrell.

Després de patir nombroses guerres i epidèmies en els s.XVII, XVIII i XIX, la vila va tornar a l'estabilitat gràcies a una revifalla econòmica per la nova industrialització i, especialment druant el s.XX, per la nova febre turística, fet que va portar a la vila nous habitants i ésser un lloc estratègic per la seva proximitat amb L'Escala i la Costa Brava en general.