Les primeres notícies de la vila es remonten al neolític ple, troballes de restes arqueològics, però en realitat es tenen notícies de grups poblacionals durant els períodes ibèric i romà, dels segles II a.c. fins el III d.c., malgrat fossin grups ocasionals i poc definits.

Cardona, com a tal, comença en l'etapa medieval, des del 798 fins el s.XVI, tot el terme municipal va ser un dels indrets claus en el desenvolupament històric i social de Catalunya. Molts factors com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluien nombrosos camins van otorgar a la vila aquesta anomenada.

Així mateix, amb l'arribada de la família vesomtal d'Osona, els posteriorment futurs Cardona, al castell a finals del segle X, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que el s.XV va ser la més decisiva després de la família reial. Els seus dominis cercaven tot Catalunya, amb 30 viles, 21 castells, 272 llocs i 4 ports de mar. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.

Els nobles van anar arribant a la vila, així com els mercaders, drapers i artesans. Aquesta era d'esplendor va durar fins el s.XVI, quan la família Cardona van marxar per instal.lar-se a Barcelona i Arbeca. El castelle s va transformar en una caserna militar i la vila va quedar en una simple zona artesana i agropecuària, que acompanya l'explotació salinera.

Durant els s.XIX i XX van reemprendre l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa l'any 1929. En l'actualitat, Cardona pressumeix de ser un dels indrets més atractius, gràcies als nombrosos visitants que s'apropen per visitar la muntanya de sal i les seves meravelles naturals.