Castellbell i el Vilar és una vila molt dispersa. Ja des de ben antic, el terme era constituït per diferents masies allunyades una de l'altra malgrat ésser construit el castell durant el segle X. Les diverses destruccions que va patir van fer estralls, especialment la del 1485 quan els remences el van ocupar violentament. Els pagesos van arrencar i cremar les quinze portes de les is cambres i enderrocaren la meitat de la torre.

Poc a poc, es van anar establint nuclis de població, i malgrat les nombroses guerres i epidèmies que van assolir les terres durant una gran part dels segles posteriors, la vila, com a tal, va anr reeixint, especialment amb l'arribada de la indústria en el segle XIX. Aquest indret va ser un dels principals lloc on les diferents fàbriques, sobre tot les tèxtils, es van establir fet que va provocar una arribada de nous habitants i la millora de la xarxa de comunicacions.

Ja en el segle XX, la vila es va anar agrupant donada la seva expansió i va experimentar un notori creixement social amb l'allau d'immigrants provinents del sud d'Espanya en les dècades dels 50 i 60. La seva proximitat amb d'altres poblacions importants i una importnt xarxa viària la fan ser un dels llocs més interessants pel visitant.