CORNELLÀ DE LLOBREGAT     Cornellà sorgí al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, destruïda al 1936 i reconstruïda posteriorment. La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle XIII i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, per passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. Però l'origen històric de Cornellà es remunta a l'època romana tal i com s'ha demostrat amb les excavacions arqueològiques portades a terme a la zona de l'Ajuntament, Can Vallhonrat i Castell.

Al 1923, i més intensament al 1932, Cornellà ja es considera una ciutat industrial, tan pel que fa al nombre i a la importància de les empreses localitzades al municipi com pel que fa a l'alt percentatge de població activa que treballa a la indústria. Del 1920 al 1930 Cornellà quasi duplica la seva població, sobretot pel procés immigratori, i aquest augment demogràfic possibilità l'increment de noves empreses. Després de la guerra civil espanyola, amb el triomf del franquisme, s'inicia un període de profunda depressió econòmica que durarà 20 anys. El canvi es produeix al 1959 amb l'anomenat Pla d'Estabilització i Cornellà, com a fidel reflex del que succeïa a tota la Catalunya industrial, també va participar d'aquesta nova expansió, situació que es va traduir en un espectacular creixement econòmic i, fruit d'això, també demogràfic. 

Els anys seixanta i els primers setanta van suposar un esclat a tots els nivells: noves indústries i nous barris per tal d'allotjar l'allau de nous cornellanencs. Cornellà es va convertir, per moltes raons, en "cap de comarca" del Baix Llobregat. Així van néixer, uns abans que els altres, els barris de Sant Ildefons, Gavarra, Almeda, Pedró, Centre, Fatjó-Fontsanta i Riera. La crisi del petroli del 1973 castigà molt durament la nostra població. S'inicià un procés de desindustrialització que va implicar la desaparició de moltes empreses, grans i petites, i la destrucció de llocs de treball. L'índex d'atur va arribar en alguns moments ben a prop del 30% de la població activa.

Va ser a partir de mitjans del 80 quan es van començar a veure els resultats de les polítiques d'ajustament econòmic. La política de promoció i urbanització del sòl industrial és un dels factors clau que va permetre l'establiment de noves indústries en els polígons de Femades, Est, Almeda i Solanes. El final dels 80 ve marcat per la tercialització de l'estructura productiva, afavorit per les noves xarxes viàries, sobretot les Rondes del Litoral i de Dalt. En aquests anys també es produeix el rellançament de l'activitat comercial gràcies al naixement de la Fira Industrial i Comercial de Cornellà l'any 1984.   PÀGINA PRINCIPAL  *  DADES GENERALS  BREU HISTÒRIA  *  LLOCS D'INTERÈS CULTURAL  *  EMPRESES i COMERÇOS  ON MENJAR, ON DORMIR  *  FESTES I CELEBRACIONS