CORNELLÀ DE LLOBREGAT
Aquests són
els principals indrets que el visitant a la vila no pot oblidar...
COLUMNES PRE-ROMÀNIQUES
Les columnes que presideixen l’accés
a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art pre-romànic
català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928.
Tot indica que en el lloc on actualment
està l'edifici consistorial s'hi va construir en el segle V una
església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial.
Al segle X, la consolidació del nucli de poblament va motivar l'engrandiment
de l'església primitiva. En aquest moment s'afegiren les dues columnes
que eren el suport de l'arc principal de l'església.
CASTELL
Situat en un promontori envoltat pels carrers
Mossèn Jacint Verdaguer, Menéndez Pelayo i Javimel.
Conegut com "Castell Nou" o "del Borni",
ja es parlà del castell en un document del segle XIII com un edifici
amb un pati central i torres als angles. En l'època medieval el
Llobregat era la frontera amb els territoris sarraïns i a mida que
el perill de la frontera s'allunyà el castell pert importància
militar i es converteix en el centre d'una gran propietat agrícola
i senyorial que controlava, en el segle XIV, vint-i-tres masos del terme.
L'edificació actual és producte
d'obres de restauració i modificacions que al llarg dels segles
s'hi han fet, sobre tot les del segle XVII. Avui, gràcies a la seva
adquisició per part de l'Ajuntament per al seu acondicionament i
recuperació, passarà a ser la seu d'activitats culturals
de la ciutat a més d'acollir l'Arxiu Municipal i la Fundació
Utopia.
LES
MASIES
La productivitat de les terres del pla
del Delta i la proximitat de Barcelona per col·locar els productes
als mercats, van fer de la producció agrícola el motor de
desenvolupament de la ciutat, des de l'època medieval fins a les
darreries del segle XIX.
L'edifici característic de l'època
és el mas, com a centre d'explotació agrària. Aquesta
és la raó per la qual a Cornellà gran part dels edificis
protegits són massos dispersos per tot el municipi.
CAN
MARAGALL
Masia situada entre la carretera d'Esplugues
i el carrer del General Prim, en el centre del nucli urbà.
Es una de les més antigues, hi ha
documentació que parla d'un primer edifici construit al 1330, i
la seva figura actual respon al caràcter senyorial de les edificacions
residencials del segle XVIII. L'edifici, cobert a dues aigües i sense
golfes ni graners, te un cos central de dues plantes-pis i baixos al qual
posteriorment se li afegiren dos cossos laterals porticats.
El nom actual es deu a que la família
del gran poeta Joan Maragall en va ser la propietària. Avui s'ha
convertit en residència d'avis.
CAN
TRABAL
En la carretera d'Esplugues en direcció
a Sant Boi, tot just devant del nou centre comercial.
Aquesta masia, abans coneguda com "Can
Pato", apareix documentada al segle XIV encara que amb el nom de Mas Puig.
La part posterior, més baixa, és
la més antiga. Al segle XVIII s'hi afegí la part devantera
amb un cos format per dues plantes, amb golfes a la part central, més
elevada respecte als laterals.
Els seus propietaris van ser la família
Amat, llinatge de pagesos cornellanencs, poseïdors de les terres fins
al límit amb el terme de Sant Joan Despí.
CAN
MANSO
Masia situada a la carretera del Mig, molt
a prop del creuament amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant
amb el terme municipal de l'Hospitalet.
Aquesta masia, datada en el segle XVI,
és la de més relleu de Cornellà donades les seves
dimensions, majestuoses, i la seva configuració, amb un cos central
de grans dimensions. Als laterals s'aixequen dos cosos més baixos
i altres dos que formen les solanes, deixant una configuració de
planta basilical de cinc naus.
Els seus propietaris van ser la família
Femades, llinatge de pagesos, i posteriorment va ser adquirida per la família
barcelonina dels Sabater. L'escut d'armes de la façana recorda que
a principis del segle XIX fou propietat del general Josep Manso (heroi
de la guerra de la Independència de 1808-14), el qual passava llargues
temporades a Cornellà.
CAN
VALLHONRAT
Al carrer Mossèn Jacint Verdaguer,
1-13.
En el segle XVII el propietari del Castell
edifica Can Vallhonrat per a residència familiar. L'edifici, de
planta quadrada i cobert a quatre aigües, posa de manifest el seu
ús residencial amb la vistosa estructura de la façana i els
acabats del seu interior. Les reformes i consolidació de l'edifici
al 1986, amb la modificació de les golfes, va suposar la seva destinació
com a edifici administratiu de l'Ajuntament.
CASA
FEMADES
Masia que es troba a la carretera de l'Hospitalet,
al final del terme municipal.
L'edifici, d'aspecte senyorial amb planta
quadrada i cobert a quatre aigües, data dels anys 1763-69 segons les
inscripcions que hi ha al seu interior. Actualment és coneguda com
Casa Serra per la instal·lació d'aquesta família de
ceramistes.
CAN
TIREL
Situada al costat de la via de la Renfe,
en el barri Fatjó, entre el camí de la Destraleta i el ferrocarril.
Possiblement era una masoveria que depenia
de Can Corbs, avui desapareguda.
CAN
RISSUENYO
Al carrer dels Pins o Pius XII cantonada
amb el carrer Lasarte.
Els seus origens són del segle XVIII,
amb una façana amb estucs color ocre quasi desapareguts, obertures
ovals en les golfes, ceràmica en el marc del cos central i les balustrades,
detalls que donen un caràcter senyorial i culte a l'edificació.
RECTORIA
DE SANTA MARIA
Al passatge Mossèn Jaume Rafanell,
darrera l'església de Santa Maria trobem "La Rectoria", que neix
com a masia i ja se la coneix al segle XVI. Al llarg del segle XVII es
fan obres i s'instal×la la rectoria. L'edifici actual és fruit
dels afegits i no te una tipologia definida
CAN
SURIS
Al costat de la carretera de Sant Joan
Despí. La fàbrica Fontanals i Suris, una de les més
importants del sector tèxtil local, va ser construida l'any 1897
recollint l'empremta estètica del primer modernisme. La fàbrica
va deixar de funcionar als anys seixanta.
CAN
BAGUERIA
Situada a la carretera d'Esplugues, aquesta
fàbrica textil fou construida per l'arquitecte Modest Feu i Estrada
l'any 1920. Es molt interessant, dins de l'arquitectura industrial de la
Catalunya modernista, el conjunt format per la torre-habitatge amb un acurat
treball de maó vist.
ESTACIÓ
Edifici construït arran de la inauguració,
l'any 1855, de la línia de ferrocarril Barcelona-Molins de Rei,
perllongada dos anys després fins a Martorell.
COLÒNIA
ROSES
Situada al sector Millars, al final del
passatge Rius i Taulet, entre l'Escola de Formació Professional
i el Reial Canal de la Infanta. El conjunt residencial va ser promogut
per la societat tèxtil Rosés el 1851. Els habitatges, disposats
en filera, tenen planta baixa, pis i petits patis. Són un exemple
únic a Cornellà de les colònies obreres del segle
XIX.
CINEMA
TITAN
Al carrer Rubió i Ors cantonada
amb Verge de Montserrat trobem l'edifici, actualment convertit en centre
social i casal d'avis, que fou construit el 1926 segons projecte de l'arquitecte
municipal Marín Espinosa.
La seva torre circular (pinacle), de vint
metres d'alçada, mostra la seva clara relació al Noucentisme.
ESGLESIA
DE SANTA MARIA
L'antiga església de Cornellà
va ser destruïda en part en la guerra civil i acabada de dinamitar
al 1939 per construir-hi la nova. Al 1940 es col×locaba la primera
pedra de la nova església, que fou beneida el maig de 1948, tot
i que el campanar no va ser enllestit fins el 1953.
CAN
MERCADER
Situat al parc del mateix nom, a la carretera
de l'Hospitalet, davant del barri d'Almeda.
Després d'entroncar l'antiga família
Mercader amb la dels comtes de Bell·lloch, Joaquim de Mercader i
Bell·lloch, va fer construir l'any 1865 aquest palau on hi havia
l'antiga masia de Can Mercader. La construcció, de planta quadrangular
amb torres octogonals als quatre costats, te l'aire dels palaus de l'època
del romanticisme. La planta noble està formada per un conjunt de
sales decorades amb estils molt diferenciats, però totes amb una
recargada sumtuositat. Les seves col×leccions de pintures, ceràmiques,
armes, porcellanes, aus dissecades, mobles, etc. atorguen a aquest edifici
una importància especial. Des del 1995, després de sis fases
de restauració, és museu públic de la ciutat. A més,
a les seves sales, se celebren matrimonis civils.
TORRE
DE LA MIRANDA
Situada a l'avinguda Salvador Allende,
al barri de Sant Ildefons. D'estil neo-mudèjar i planta hexagonal,
la va fer construir Arnau de Mercader a finals del segle XIX com a mirador
sobre la plana del Llobregat i per poder estudiar els aus.
PÀGINA
PRINCIPAL * DADES
GENERALS
BREU
HISTÒRIA * LLOCS
D'INTERÈS CULTURAL * EMPRESES
i COMERÇOS
ON
MENJAR, ON DORMIR * FESTES
I CELEBRACIONS