Des de l'edat mitjana va prosperar la indústria de la llana i durant els anys 1654 al 58 fou ocupada pels francesos, fet que es va repetir l'any 1689. El duc de Vilafermosa va recuperar la zona.

Durant la Guerra Gran va ser ocupada i incendiada pels francesos, anys 1793 i 1974, i durant la primera Guerra Carlina, part de la comarca va ser incendiada pels carlins, any 1839.

Les mines de carbó de Surroca, que es començaren a explotar des de finals del s. XVIII, foren determinants perquè el ferrocarril arribés al Ripollès l'any 1880, a fi de traslladar ràpidament el mineral cap a Barcelona. Les explotacions assoliren la seva màxima esplendor entre finals del s. XIX, i la primera meitat del s. XX. Bona prova d'aquesta prosperitat econòmica en són els 1578 habitants que tenia el municipi d'Ogassa l'any 1900. Tot i disminuir gradualment el nombre de tones extretes de carbó, les mines van resta actives fins l'any 1967 que es van tancar.

D'aquest passat industrial el visitant pot contemplar les restes d'algunes edificacions i les entrades de les mines; és el cas per exemple de la mina del Prat del Pinter, del Coto, de la Gallina o la Dolça.