Els edificis més ben conservats i de més tradició històrica són l'església de Sant Martí d'Ogassa (s. X), situada a 1.370 m. d'altitud, al camí de Coll de Jou, i l'església de Sant Martí de Surroca (s. XI), al NE del terme, al camí de Coll de Pal.

L'oferta queda completada amb els edificis de les antigues parròquies de Sant Julià de Saltor (s. XI), Santa Maria de Vidabona (s. XII) i la capella de Santa Bàrbara (1881 - 1882), situada al barri del Prat del Pinter, i edificada pels miners perquè els protegís de la feixuga tasca minera.

LES FONTS
De tot el reguitzell de fonts que donen cos al municipi d'Ogassa cal destacar la Font del Miner, situada a l'avinguda de les Mines; la font Gran, a la qual s'hi accedeix per un camí que sortint des del Taller voreja la Riera de la font Gran, la font del Freixe que proveeix d'aigua a la població, i la de la Nina, situada a la cruïlla de l'avinguda de les Mines amb la Plaça Dolça, la qual recorda que Ogassa, l'any 1987, va rebre la distinció de primera població classificada del guardó "Vila en flor de Catalunya".