VIC

 

BREU HISTÒRIA


L'origen de la vila es remunta a la romanització de tres segles abans de Crist i va durar fins el primer segle de la nostra era, llavors Vic es deia Ausa ibèrica, fins que el cristianisme va prendre posessió sobre el s.XV, amb el signe inequívoc de la construcció d'una catedral que seria el símbol del nou camí que es va interrompre arran de la invasió islàmica de l'any 718.

Durant el segle X, Guifré el Pilós va iniciar la seva repoblació amb la construcció d'una nova catedral, l'anterior fou arrassada pels islàmics, i cedint part de les terres a l'església predominant de l'època. Així, doncs, Vic queda dividida en dues parts, els Montcada i l'Església, la qual cosa va dur enfrontaments nombrosos entre ambdues parts.

La pesta negra fou, com en altres parts del Principat, terrible de superar i el cens va baixar considerablement. Però just acabar aquesta plaga, la creació del Comptat d'Osona durant el 1356 va ocasionar que la vila passés a dependre totalment de la part eclesiàstica, que era aleshores també poder reial, i els conflictes van acabar d'arrel.

A las acaballes del s.XV es van donar unes franqueses als menestrals d'Occitània per tal de fer créixer el nivell social i econòmic de la zona, lo qual va comportar una important remodelació de Vic, amb ja gremis organitzats de teixidors, sabaters, ferrers, paraires i d'altres, el que configurà ja a la població com a centre comercial de notable importància.

Però a finals del s.XVII, el bandolerisme que s'imposà per tot Catalunya i certes dificultats dels pagesos van fer decréixer aquest període de creixement, fins que la Guerra dels Segadors va fer enderrocar els ravals, això succeia l'any 1655, amb la consequent fase de reconstrucció que va durar quasi bé divuit anys.

El Decret de Nova Planta de l'any 1716 va designar Vic com a cap de corregiment, això va propiciar un nou creixement econòmic gràcies a la nova indústria cotonera, l'espardenyeria i l'adoberia. Però les successives guerres van comportar nous conflictes malgrat que no es va notar un descens demogràfic a la vila. Ja entrat el s.XIX, moltes indústries es van instal.lar en pobles propers perquè Vic no disposava d'un canal que portés aigua del Ter. L'arribada del ferrocarril i la construcció de noves vies de comunicació van obrir Vic al mercat exterior, i va compensar la marxa d'aquelles indústries amb nous habitants que anaven arribant a la zona. S'ha de fer notar que Vic tenia ja més de tretze mil habitants a finals del segle XIX.

Durant tot el segle XX, i malgrat la Guerra Civil, Vic va anar creixent gràcies, primer, a la incipient indústria dels anys vint i, posteriorment, a l'onada d'immigració dels anys cinquanta i seixanta del sud d'Espanya i, darrerament, a la població magrebina que ha anat consolidant el projecte de ciutat acollidora, rica i projectada a un futur sense límits...

tornar a la pàgina principal

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

els nostres serveis