EL PRAT DE LLOBREGAT     Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt abans de la creació del nucli urbà, i durant segles, fins arribar al XX, hi haurà un clar domini del camp sobre la ciutat. Les primeres edificacions urbanes tindran com a finalitat abastir els pagesos d’aquells elements que els són cada cop més necessaris per millorar la seva feina i les seves condicions de vida.

A finals del segle XVII el Prat encara no forma poblat però posseeix una vida legal independent amb un consell i unes ordina-cions municipals des del 1689. El segle XVIII és el del naixement del Prat urbà. Així, entre 1720 i 1740 comencen a construir-se les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça. Al llarg del segle es formarà el primer carrer del poble, l’únic que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major. En aquestes primeres cases s’instal.laran, sobretot, modestos artesans que faran feines relacionades amb l’agricultura.

En començar el segle XIX, l’economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, de tècniques molt rudimentàries, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més feina al camp. Al llarg del segle, el creixement de l’activitat agrícola, juntament amb l’increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.

La construcció del pont de Ferran Puig per creuar el riu (1873), l’arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l’aigua artesiana (1893) obren perspectives de desenvolupa-ment a la població que es materialitzaran al segle XX.  El Prat fa front a l’entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la consolidació dels conreus de regadiu, que han aconseguit desbancar totalment els cereals de secà. Gairebé totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de la població pagesa i jornalera. El Prat viu uns anys d’expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles.

El 1917, amb la instal.lació de La Papelera Española, el 1923 amb els tres aeròdroms en funcionament (eren el camps de l'Aeronàutica Naval, el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latecoère) i el 1926, amb la posada en funcionament de La Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.

La consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic. Al llarg dels anys setanta el Prat viu un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptarse a la nova realitat social.   PÀGINA PRINCIPAL  *  DADES GENERALS  BREU HISTÒRIA  *  LLOCS D'INTERÈS CULTURAL  *  EMPRESES i COMERÇOS  ON MENJAR, ON DORMIR  *  FESTES I CELEBRACIONS